Suposem que tenim una suposada residència al carrer Mare de Déu de les neus (punt A), si no us agraden el supòsits ja us puc ben assegurar que tinc un amic/ga que ens funciona de meravella per aquest cas. La qüestió és que de tant en tant ha de sortir per anar als Amics de les Arts i JJMM (punt B). Doncs bé, què li passa en el trajecte?
Involuntàriament s’ha de trobar amb més d’una dotzena de bancs o caixes d’estalvi (creus de color vermell). Fem comptes, quinze locals per fer un recorregut d’uns vint minuts?!
És a dir, quinze oportunitats d’entrar i ser espiat i controlat sense el nostre consentiment i a contracor per aparells de vigilància, sí, d’aquests que ens fan creure que tenen una funció útil i necessària en la vida quotidiana. Per tant, a part de ser vigilats, d’una forma inconscient som cridats pels mètodes “d’estalvi”, crèdits, administració... són impactes visuals que anem reben de forma contínua, encara que creiem que els ignorem. Control econòmic implícit, i tot per estimar l’art!
I ara tu, lector, el pròxim cop que vagis al mercat, a prendre alguna cosa amb els amics, o simplement a donar un tomb, fixa’t en que t’envolta.
C.
